LA PILA VOLTAICA
Alumne: Albert Lligadas
Calbet
Curs: 2 ESO A
Assignatura: Tecnologia
Professor: Marcos
Col·legi: Sant Lluís de Pla i Amell Bosch
Lloc d’entrega: Begues
Data d’entrega: 15 de
octubre de 2014
Índex
2. BIOGRAFÍA DE ALESSANDRO
VOLTA..................................................................3
3. PILA VOLTAICA.........................................................................................................3
3. PILA VOLTAICA.........................................................................................................3
1. BIOGRAFÍA DE LUIGI GALVANI:
Luigi Galvani (Bolonia, actual Italia, 1737-id., 1798) Médico y físico italiano. En 1759 se graduó en medicina en la Universidad de Bolonia. Paulatinamente, fue interesándose por la fisiología y, en especial, por la interacción entre ésta y la electricidad. A lo largo de la década de 1780 llevó a cabo numerosos experimentos en dicho campo, algunos de ellos célebres, como el de la contracción muscular experimentada por las extremidades de una rana muerta al tocarlas Galvani con unas tijeras metálicas durante una tormenta eléctrica. En los años siguientes siguió reuniendo evidencia empírica de la naturaleza eléctrica de la actividad neurológica, hasta la publicación en 1791 de su ensayo Comentario sobre el efecto de la electricidad en la movilidad muscular, donde expuso la teoría de la existencia de una fuerza vital de naturaleza eléctrica que regiría los sistemas nervioso y muscular. Los enfrentamientos personales con las autoridades napoleónicas de su Bolonia natal agriaron los últimos años de su existencia.
|
2. BIOGRAFÍA DE ALESSANDRO VOLTA:
3. PILA VOLTAICA:
La pila de volta era feta de coure (Cu), zinc (Zn) i cartró mullat
amb aigua de mar. La va fer posant un tros de coure, cartró mullat, després
zinc i cartró mullat i així successivament.
4. FEM UNA PILA AMB UNA PATATA / LLIMONA |
Coure
Zinc
Un voltímetre
Cables amb pinces de
cocodril
Una bombeta/LED
Procediment:
1.
Comprovar
si funciona tot correctament (els cables…) posant-los al voltímetre posant la
fletxa al símbol de la semi-corxera.
2.
Clavar
el Coure i el Zinc a la patata i l´hi conectem els extrems dels cables.
Si el voltímetre ens dóna un 1 a
l`esquerra vol dir què és més gran el que volem mesurar que el que hem posat al
voltímetre i hem de moure la roda una posició, i ens dona 0`86V.
Resultat: La 1ª llimona dóna 0’97 V, la 2ª patata dóna 0’8 V,
la 3ª llimona dóna 0’95 V, la 4ª patata dóna 0’85 V, la 5ª llimona dóna 0’96 V,
la 6ª patata dóna 0’87 V i l’ última patata dóna 0’86 V, i en total donen 6’24
V.
La bombeta no s’encèn i no s’ encendrà mai ja que
encara que tenim el voltatge suficient per engegar-la (6 V), els electrons no
tenen suficient força per ençendre-la, així que ho provem amb un LED (Light
Emiting Diode). El LED sí que s’encén.